El barri de Sant Cristòfol va celebrar la setmana passada les festes en honor al seu patró. Sopars de ‘pa i porta', actuacions musicals i tot tipus d'activitats van congregar a un grapat de veïns que va tornar per uns dies de la seua residència d'estiu per a festejar en la ciutat el dia de Sant Cristòfol.
A més del sopar de ‘pa i porta' del dissabte, que va finalitzar amb una actuació de varietats per a amenitzar la vetlada en la plaça Mallorca, sobretot, als més majors, el diumenge 8 de juliol tot el barri es va vestir de gala per a participar en la missa major i processó en honor al patró. Ni les vacacions ni la calor van poder amb el fervor que este barri sent pel seu patró i no van dubtar a vestir les seues millors gales per a lluir-les junt amb la imatge de Sant Cristòfol que va recórrer els carrers del veïnat, processó que va estar presidida per la festera 2007, Ana Monferrer Artola.
dilluns, de juliol 16, 2007
dilluns, de juliol 02, 2007
La comissió de festes de Sant Cristòfol presenta les festes del patró que comencen demà
Un any més se celebren les festes dedicades al patró de Castelló, les quals es caracteritzen per ser una explosió d'alegria, germandat i religiositat en què els veïns dels carrers Sant Cristòfol, Poeta Verdaguer i Terol, junt amb la plaça de Mallorca commemoren des de demà dia 3 i fins al pròxim 9 De Juliol la festivitat de Sant Cristòfol.
Este matí, l'alcalde ha rebut el president d'estes festes, Emilio Ramos, i a la festera de Sant Cristòfol, Ana Monferrer, que enguany representarà a l'ànima festiva de l'entranyable barri castellonenc. D'esta manera, els dos representants de les festes han invitat a la ciutat a participar d'estes celebracions que donaran començament demà a poqueta nit quan un grup de voluntaris guarnisca els carrers del barri amb banderes garlandes.
Estes festes, de gran tradició en la ciutat, oferixen als veïns i als visitants un atractiu programa que inclourà actes de diversa índole, ja siguen culturals, com l'obra de teatre en valencià Antologia del Sainet; religiosos, amb la processó de la imatge de Sant Cristòfol; o lúdics, gràcies a la revetla popular que tindrà lloc el divendres 6 en la plaça Mallorca.
La Comissió de Festes ha treballat per a aconseguir un programa que aconseguisca divertir, unir i satisfer les expectatives de tots els veïns sense importar l'edat d'estos i, que a més, arreplega moltes de les característiques tradicionals de la gent d'estos carrers que barallen per conjugar l'esperit del Castelló de sempre amb les noves tendències, demostrant que tradició i modernitat no tenen perquè ser incompatibles.
Les primeres festes en honor de Sant Cristòfol estan datat l'any 1652, quan va ser declarat patró de Castelló. Els festejos al Sant només van deixar de celebrar-se durant la Guerra Civil. Actualment, és la Junta de Festes i l'Ajuntament els que es fan càrrec d'estos.
Quant a la figura de Sant Cristòfol, les distintes tradicions cristianes estan en desacord entorn de la figura de la mateixa. Així, la tradició catòlica ho descriu com un gegant cananeu, que darrere de la seua conversió al cristianisme ajudava als viatgers a travessar un perillós gual portant-los sobre els seus muscles. La llegenda conta que en una ocasió va ajudar el xiquet Jesús a creuar el riu, després de la qual cosa va batejar el gegant i li va encomanar la prèdica. El nom de Cristóbal, del grec Christóforos, "portador de Crist", li vindria d'esta gesta. La llegenda, considerada apòcrifa, continua sent popular a pesar que el Vaticà oficialment la proclamara no canònica al febrer de 1969, quan Paulo VI va ordenar revisar el calendari litúrgic per a suprimir els sants de l'existència dels quals no haguera proves; encara que es va mantindre el dret a la seua representació iconogràfica i veneració per raons històriques. D'altra banda, la tradició ortodoxa, descriu Cristóbal com un enorme berber que va ser executat davall el mandat de l'emperador Decio per predicar la fe cristiana. Per a les esglésies ortodoxes, la figura de Cristóbal no està en dubte.
Este matí, l'alcalde ha rebut el president d'estes festes, Emilio Ramos, i a la festera de Sant Cristòfol, Ana Monferrer, que enguany representarà a l'ànima festiva de l'entranyable barri castellonenc. D'esta manera, els dos representants de les festes han invitat a la ciutat a participar d'estes celebracions que donaran començament demà a poqueta nit quan un grup de voluntaris guarnisca els carrers del barri amb banderes garlandes.
Estes festes, de gran tradició en la ciutat, oferixen als veïns i als visitants un atractiu programa que inclourà actes de diversa índole, ja siguen culturals, com l'obra de teatre en valencià Antologia del Sainet; religiosos, amb la processó de la imatge de Sant Cristòfol; o lúdics, gràcies a la revetla popular que tindrà lloc el divendres 6 en la plaça Mallorca.
La Comissió de Festes ha treballat per a aconseguir un programa que aconseguisca divertir, unir i satisfer les expectatives de tots els veïns sense importar l'edat d'estos i, que a més, arreplega moltes de les característiques tradicionals de la gent d'estos carrers que barallen per conjugar l'esperit del Castelló de sempre amb les noves tendències, demostrant que tradició i modernitat no tenen perquè ser incompatibles.
Les primeres festes en honor de Sant Cristòfol estan datat l'any 1652, quan va ser declarat patró de Castelló. Els festejos al Sant només van deixar de celebrar-se durant la Guerra Civil. Actualment, és la Junta de Festes i l'Ajuntament els que es fan càrrec d'estos.
Quant a la figura de Sant Cristòfol, les distintes tradicions cristianes estan en desacord entorn de la figura de la mateixa. Així, la tradició catòlica ho descriu com un gegant cananeu, que darrere de la seua conversió al cristianisme ajudava als viatgers a travessar un perillós gual portant-los sobre els seus muscles. La llegenda conta que en una ocasió va ajudar el xiquet Jesús a creuar el riu, després de la qual cosa va batejar el gegant i li va encomanar la prèdica. El nom de Cristóbal, del grec Christóforos, "portador de Crist", li vindria d'esta gesta. La llegenda, considerada apòcrifa, continua sent popular a pesar que el Vaticà oficialment la proclamara no canònica al febrer de 1969, quan Paulo VI va ordenar revisar el calendari litúrgic per a suprimir els sants de l'existència dels quals no haguera proves; encara que es va mantindre el dret a la seua representació iconogràfica i veneració per raons històriques. D'altra banda, la tradició ortodoxa, descriu Cristóbal com un enorme berber que va ser executat davall el mandat de l'emperador Decio per predicar la fe cristiana. Per a les esglésies ortodoxes, la figura de Cristóbal no està en dubte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)